Blog Carles Surià

Diuen que de savis és rectificar… jo sempre he pensat que qui ha de rectificar és que prèviament no s’hi ha mirat prou. Sigui com sigui rectifico el que deia al post sobre la selecció catalana de futbol de l’any passat i que generalitzava per a les diferents federacions esportives catalanes. No m’hi vaig mirar prou.

Després de veure el documental “fora de joc” que sobre aquest tema va emetre el canal esports3 la setmana passada he de rectificar. Les diferents federacions esportives catalanes han treballat i molt per aconseguir ser acceptades com a membres de ple dret a les corresponents federacions internacionals. L’estat espanyol també ha treballat per impedir-ho i ho ha fet jugant brut, molt brut.

Per això després d’anys de no fer-ho vaig tornar a l’olímpic a donar suport a la nostra selecció de futbol. Veient com es comporta Espanya amb nosaltres entenc que no gaudirem de seleccions oficials fins que no siguem un estat. Aquesta ha de ser la nostra prioritat, mentrestant cal anar fent els partits de costellada per mantenir viva la flama.

L’ambient de l’olímpic una festa, molt bonic. Esportivament tenim un equipàs a la porteria, defensa i mig camp però cal seguir treballant per tenir bons davanters. Aquí els clubs catalans poden fer-hi bona feina. Cal apostar per davanters de la casa i deixar de mirar fora donem-los confiança igual com hem fet amb les altres posicions.

Políticament, realment tenim pressa cada cop més! Independència!
Esportivament, no devem res al Bojan, és molt dolent. Johan no el convoquis. És una toia!!

Molt bon any a tothom!

No se de on bé la tradició de donar 100 dies de gràcia als nous governs abans de criticar-los. No se de on bé però no em sembla malament. De tota manera el nou govern de Catalunya sorgit de les eleccions del passat 28 de Novembre em genera certes preocupacions abans de començar a rodar.

El president Mas proposava com a tema central de campanya l’assoliment del concert econòmic. Del concert econòmic va passar al pacte fiscal en la línia del concert i d’aquest al pacte fiscal a seques. Ja se que és tant fàcil fer el camí de baixada com de pujada, al capdavall son només paraules, encara no hi ha fets.

El fet és que en general el discurs del president Mas ha començat fent trempar a la gent i ha anat rebaixant expectatives, no m’agrada. M’intenta convèncer dient-me que apostarà per el que diu saber que cal per anar endavant, però també em diu que és molt difícil aconseguir-ho, personalment em balla el cap i no és el que espero d’un líder, em genera desconfiança.

Parlem de la mateixa convergència que històricament tenint la paella del govern de l’estat espanyol per la ma s’ha venut sempre per un plat de llenties, 15% de l’IRPF primer, 15% sense topalls, 30% i 30% sense topalls… De model de finançament en va aconseguir un de molt més bo el difunt govern tripartit.

Això si fa quatre dies la mateixa convergència recolzava al govern espanyol per rebaixar les pensions, ai que patirem…

Aquí Mas diu que no hi ha diners però pretén eliminar l’impost de successions. Impost que actualment no paga qui rep menys d’un milió d’euros. Potser en un futur cal eliminar aquest impost, no ho se, però ara que recolzem rebaixes per als pensionistes eliminarem una font d’ingressos que prové dels que més tenen? quins 100 dies més llargs!

Tres pares demanen que el Castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular a l’escola dels seus fills i el Suprem pretén carregar-se el model educatiu Català. Quins collons!

Tenim un sistema d’immersió lingüística que fa del Català la llengua vehicular del nostre sistema educatiu. Resulta que els nostres alumnes tenen millors resultats en Llengua Castellana que a moltes de les comunitats autònomes monolingües. Dedueixo que el nostre sistema no deu ser tant dolent doncs.

Sembla ser que l’únic a que obliga la sentència es a donar resposta els tres demandants i prou. El preocupant es que crea un precedent perillós perquè particulars i determinats col·lectius puguin anar generant un problema on no n’hi havia cap.

I es que al final, si els fills dels demandants surten amb un nivell de competència en llengua castellana tant o mes bo que en d’altres comunitats autònomes, l’únic que explica l’actitud dels pares es el profund sentiment anticatalà.

Jo no voldria un sistema educatiu com ara el Basc, ja els el regalo. Segregar alumnes per motius lingüístics no ajuda gens a la cohesió social. Cal mostrar-se ferms una vegada mes.

Avui he sentit a la radio el testimoni d’una dona d’origen peruà, recordava que aquells parlants de llengües llatines que no parlen català es perquè no volen. Ras i curt. Ella deia que assolir un nivell de competència bàsic li va costar dos mesos, no dos mesos d’esforç i suors sinó dos mesos d’anar preguntat “como se dice tal en catalán?”.
Lògicament un cop assolit allò més bàsic, per algú que es parlant d’una llengua llatina, continuar avançant és bufar i fer ampolles.

Aquesta catalana d’origen peruà ens recordava també que els catalanoparlants no hi ajudem gaire en aquest procés, te raó, pensem-hi una miqueta i respectem una miqueta més la nostra llengua si volem que ho facin els demés.

Al Suprem igual que al Constitucional per l’Estatut cal demostra-li fermesa, però ho han de fer els nostres politics… ai! que patirem…
Als pares denunciants: com deia aquell… “a la mierda! váyanse a la mierda!”

…diu Cruyff en referència a l’enèsim partit de costellada que aquest Nadal la nostra selecció juga contra la totpoderosa selecció d’Hondures.

A mi ja no em provoca trempera aquest model de selecció. Jo n’estic particularment fart i no vull conformar-me amb una merda (amb perdó) de partit a l’any. Si hem de seguir així per mi ja podem deixar-ho. No hem aconseguit res en tants anys? Se’ns va demanar recolzament i varem fer de l’Olímpic de Montjuic una festa, se’ns va demanar signar per la oficialitat i varem signar. Que més hem de fer?

Potser ja ha arribat l’hora de veure algun resultat. Quins passos fan les Federacions Esportives Catalanes per aconseguir la oficialitat? Trucar a la porta de la Federació Espanyola? Amb el recolzament popular que les seleccions catalanes tenen al nostre país si no s’ha aconseguit res més és per la incompetència d’aquells que truquen sempre a la mateixa porta i ploren quan no els la obren. Vagin per la porta del darrera, fotin-la a terra o atenem-nos a les conseqüències de veure cada cop menys gent als partits de costellada.

Jo no gastaré ni un sol euro i no passaré gens ni mica de fred per recolzar una selecció els responsables de la qual l’endemà de que s’omplís el camp no mourien ni un sol dit. Ja ho he fet i no hi tornaré fins que no facin algun pas endavant. Ja sóc conscient que no és gens fàcil, però facin alguna cosa. Portem molts anys de recolzament i no feu res.

Per cert Johan, tu si que ets “un vergüenza” criticar a Messi per no parlar anglès quan tu no nomes no saps dir Bon dia en Català sinó que amb prou feines ho dius correctament en holandes.